Tinc el cap més allà que aquí. Se'n diu melancolia, potser. Cada cop noto que tot va massa ràpid. Trepitjo sense mirar on poso els peus. Dime si serás capaz de aprender todo lo que queda. Porque yo no. Que ya no hay espacio para ir despacio y que hemos olvidado el sabor de los segundos. Potser sí. I que solo amanece una vez cada día. Sí, no? De repente luz me deslumbró i ara veig la vida amb pampallugues. Para al final darte cuenta de que todo es mentira. Això és savidapassa, patxanga o ganes de menjar-se el món i no saber per on començar.
skip to main |
skip to sidebar
Teòricament aquest és un espai per posar unes paraules sobre el bloc o un missatge de benvinguda. Com si fos tan fàcil definir el que acabarà essent això un dijous a la nit qualsevol. Em limitaré a dir que el punt de fuga no és un punt d’escapatòria. Seria un punt i principi si algú no se m’hagués anticipat i robat el nom. I si el punt de fuga és un punt imaginari de convergència de les línies a l’horitzó, està clar que aquest espai també ho pot ser. Es tracta d’imaginar-nos que som línies i, no oblidar, que la línia de l’horitzó sempre està a l’alçada dels ulls de l’observador.
No m’agrada la geometria però sí la perspectiva i pensar que, si som línies, existeixen línies paral·leles, perpendiculars i obliqües.
topics
- abans d'ahir (1)
- Bathurst life (2)
- demi plié (2)
- dins aquest iglú (9)
- downtown (28)
- leaf (2)
- Montreal (1)
- Niagara Falls (1)
- Nova York (1)
- Ottawa (1)
- Quan es pon el sol (9)
- Québec (1)
- Toronto (59)
- Vancouver (1)
- 多倫多唐人街 (2)
cercles viciosos
Arxiu del blog
- de febrer 2008 (2)
- de març 2008 (29)
- d’abril 2008 (8)
- de maig 2008 (7)
- de juny 2008 (14)
- de juliol 2008 (9)
- d’agost 2008 (4)
4 comentaris:
punt de fuga! et comento que estas sensesucreada, a l'apartat links :)
welcome on bord little chicken!
em fugaré sovint en aquest punt, mentre t'enyori.
(això ja ho sabies)
i amb proud of you
(això vull que ho sàpigues)
...patxanga, sí, patxanga!
a mi això de punt de fuga em recorda una mica a la Glòria, aquella que ens feia plàstica a primer ( es deia Glòria oi?), o si penso una mica més a l'Anton de tecnologia! :) però m'encanta perquè ets tu! i això de ser linies m'agrada!
a la meva super agenda surt un mapa. avui hi he buscat Toronto. He estat mirant el nom escrit durant una estona i al final m'ha semblat veure't, entre mig de gratacels! :)
t e s t i m o
ooh viure la vida amb pampallugues
almenys saps com vius..
i ets a torontontero!
t'anirà bé el canvi i la neu.
ai me n'alegro moltíssim tot i que el carrer balmes estigui massa buit.
(meurins)
i ara quan em preguntin: com estan les teves germanes? diré:
allà, lluny.
Publica un comentari a l'entrada