






I la nota deia: "moltes felicitats al Domenic i l'Anna en aquest any tan especial. Els pares, el Josep i la iaia Ramona". He fli pat.
La Connie i els efectes del cava
Dom-Nona-35-23
Només posen una espelma al pastís. L'espelma de la bona sort, diuen.
El Dom, la Connie, la Nona i el dit de la Min-hye (ella també volia sortir a la foto) :)
Una part de la classe
Nona vergonya
Teòricament aquest és un espai per posar unes paraules sobre el bloc o un missatge de benvinguda. Com si fos tan fàcil definir el que acabarà essent això un dijous a la nit qualsevol. Em limitaré a dir que el punt de fuga no és un punt d’escapatòria. Seria un punt i principi si algú no se m’hagués anticipat i robat el nom. I si el punt de fuga és un punt imaginari de convergència de les línies a l’horitzó, està clar que aquest espai també ho pot ser. Es tracta d’imaginar-nos que som línies i, no oblidar, que la línia de l’horitzó sempre està a l’alçada dels ulls de l’observador.
No m’agrada la geometria però sí la perspectiva i pensar que, si som línies, existeixen línies paral·leles, perpendiculars i obliqües.