Toronto Zoo

Benvinguts al Zoo on hi ha més neu que animals.









Nens canadencs

Un mes

I el més estrany de tot és adonar-te que ets un membre més dins un ritme frenètic i fred, però que tu intentes fer-te el teu lloc. I sembla que l'has trobat. Felicitats. Només t'ha calgut un mes per passar de ser una turista a una immmigrant. Ara ja saps que ser de Barcelona fa somriure al receptor, sempre. I que cada divendres a la nit el mateix home agafa el bus Eglinton West 32 igual que tu per tornar a casa i baixa a Montcalm Avenue, com tu. Ell torna de treballar i tu has begut massa cervesa. Tu continuràs recte i ell girarà a la primera cantonada a la dreta. Pel camí, pots sentir-te acompanyada telefònicament parlant amb un gallec amb el qual el primer dia et vas prometre no parlar ni una sola paraula en castellà. I ara ja t'és igual, perquè sense saber-ho, et concedeix un moment de pausa mental. I sí, eres incapaç d'entendre el Patric, perquè el seu accent coreà t'impedia desxifrar el què deia, i que ara tan sols amb una mirada saps que està a classe tan avorrit com tu. Potser és que us heu fet amics. I tot és perfecte i de pel·lícual. Però continues esperant el moment d'arribar casa i obrir la safata d'entrada. Ella et permetrà connectar-te unes línies al món real i elles també fan que Toronto sigui especial.
Perquè some things in life may change, and some things they stay the same, like time.

Korean restaurant

Fa tres hores era aquí, amb ells.


Patric-Woori from Korea


Tomomi from Japan

Daniel-A.Carolina from Brazil

Patric




Així es com el Daniel escriu el seu nom coreà :D

Royal Ontario Museum

Aquest edifici estrany el va dissenyar Daniel Libeskind i és el Museu d'Història Natural i Cultura de la Humanitat d'Ontario. Això vol dir que hi ha molts esquelets de dinosaures, que els nens poden dedicar-se a jugar a ser arqueòlegs i a dibuixar animals; i els seus pares a llegir-los contes. Jo m'hi vaig passejar tres hores.

CN tower

Vaig advertir que la torre donaria joc i el tercer dissabte a la tarda ha estat espectacular. Així és com es veu la posta de sol des de 447 metres i he entès perquè és considerada una de les set meravelles del món modern. Podria ser la primera.



Lake Ontario


Nona-Donwtown



L'ombra de la torre


Terra de vidre i els meus peus

Contrallum

Sant hilari, sant hilari...

Aquestes fotos són com una merda però no per això són menys importants. Toronto sembla una ciutat blanca i silenciosa excepte quan la Woori (i jo) intentem dir el Sant Hilari. Al final de la nit (i després d'unes quantes cerveses) ella soleta l'ensenyava a la resta de gent de la festa. És la coreana que més català parla de tot el món, n'estic convençuda. La prova n'és el vídeo. Bona nit.

Trajectes

I aquesta és una part del recorregut que faig cada dia al sortir de casa. I encara que costi de creure cada dia el faig amb menys neu.