
Teòricament aquest és un espai per posar unes paraules sobre el bloc o un missatge de benvinguda. Com si fos tan fàcil definir el que acabarà essent això un dijous a la nit qualsevol. Em limitaré a dir que el punt de fuga no és un punt d’escapatòria. Seria un punt i principi si algú no se m’hagués anticipat i robat el nom. I si el punt de fuga és un punt imaginari de convergència de les línies a l’horitzó, està clar que aquest espai també ho pot ser. Es tracta d’imaginar-nos que som línies i, no oblidar, que la línia de l’horitzó sempre està a l’alçada dels ulls de l’observador.
No m’agrada la geometria però sí la perspectiva i pensar que, si som línies, existeixen línies paral·leles, perpendiculars i obliqües.
2 comentaris:
bon dia!
Amazing!
Si me diran a elegir entre arquitectos e ingenieros, definitivamente me quedo con el numero uno ever...Antoni Gaudi. Pero debo admitir que tuve la suerte en uno de mis viajes de conocer el Puente de la Mujer, obra de Santiago Calatrava emplazada en Buenos Aires Argentina...trazos inspirados en los huesos de una ballena y que por las noches parecen dibujos de fabula reflejandose en el rio con la luz de la luna.
Buenisima Pagina Nona...ese es tu nombre real?
Un baiser pour vous.
Sebastian
Bona Nit!
Good Nigtht!...
Buenas Noches Maja, descanza
Publica un comentari a l'entrada