

Nona en procés de congelació
La Woory
Teòricament aquest és un espai per posar unes paraules sobre el bloc o un missatge de benvinguda. Com si fos tan fàcil definir el que acabarà essent això un dijous a la nit qualsevol. Em limitaré a dir que el punt de fuga no és un punt d’escapatòria. Seria un punt i principi si algú no se m’hagués anticipat i robat el nom. I si el punt de fuga és un punt imaginari de convergència de les línies a l’horitzó, està clar que aquest espai també ho pot ser. Es tracta d’imaginar-nos que som línies i, no oblidar, que la línia de l’horitzó sempre està a l’alçada dels ulls de l’observador.
No m’agrada la geometria però sí la perspectiva i pensar que, si som línies, existeixen línies paral·leles, perpendiculars i obliqües.
4 comentaris:
g u a p a
Toronto t'afavoreix per dins i per fora.
:)
(meurins)
visca la meurins! :)
bien!! m'encanta que hagis sortit a passejar! quiero un mail explicant com és tot! q les fotos em serveixen, però vull sensacions! :)
a veure si tenim sort i parlem més tard, q avui dino a moscari i seré per l'ordinador!
marxem a votar reinissima! q avui son les eleccions!
a kiss for you! ;)
jajaa
eres una comentadora :D mola!
Jo he anat a passejar per la platja amb el jose ramon i la maria jose. M'han dit que envii currículums al corte inglés (suerte) jaja. Feia una mica de fred, pero molt de solet i ara tinc els peus plens de sorra!!
Dibuixaré Picasso, anire a votar i acompanyaré a votar a la meva avia!!
Anarquista!! que eres una anarquista ;)
M'agraden molt les fotos de Xina TOwn. Tant de color barrejat amb el blanc de la neu fa que siguin super especials.
M'agrada també que portis el nonapolar! :D
mua!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada