













Teòricament aquest és un espai per posar unes paraules sobre el bloc o un missatge de benvinguda. Com si fos tan fàcil definir el que acabarà essent això un dijous a la nit qualsevol. Em limitaré a dir que el punt de fuga no és un punt d’escapatòria. Seria un punt i principi si algú no se m’hagués anticipat i robat el nom. I si el punt de fuga és un punt imaginari de convergència de les línies a l’horitzó, està clar que aquest espai també ho pot ser. Es tracta d’imaginar-nos que som línies i, no oblidar, que la línia de l’horitzó sempre està a l’alçada dels ulls de l’observador.
No m’agrada la geometria però sí la perspectiva i pensar que, si som línies, existeixen línies paral·leles, perpendiculars i obliqües.
4 comentaris:
Vale, si, és realment espectacular, però jo hagués començat a potar només arribar a dalt i no hagués parat fins que hagués tornat a baix.
Admiro la teva enteresa i el teu no vertigen.
Ostres, és que realment és espectacular.
ja has vist torontontero doncs,no?
Espectacular
ja torno a ser aquí, llegint-te twenty-four hours :)
Publica un comentari a l'entrada