3 de març 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Teòricament aquest és un espai per posar unes paraules sobre el bloc o un missatge de benvinguda. Com si fos tan fàcil definir el que acabarà essent això un dijous a la nit qualsevol. Em limitaré a dir que el punt de fuga no és un punt d’escapatòria. Seria un punt i principi si algú no se m’hagués anticipat i robat el nom. I si el punt de fuga és un punt imaginari de convergència de les línies a l’horitzó, està clar que aquest espai també ho pot ser. Es tracta d’imaginar-nos que som línies i, no oblidar, que la línia de l’horitzó sempre està a l’alçada dels ulls de l’observador.
No m’agrada la geometria però sí la perspectiva i pensar que, si som línies, existeixen línies paral·leles, perpendiculars i obliqües.
3 comentaris:
veig que estaràs bé tan envoltada d'angelets.
avui a la classe ens avorriem i hem fet una mena de qüestionari i una de les preguntes era:
amb quin personatge literari te n'aniries de viatge?
i jo he posat que amb la midori.
:)
it's been nice to see u.
(meurins)
uai laaaaa! però que és aixo?? un palau?
mencanta!! sobretot el mirall amb aquella espècie de banc a sota com de fusta o de tronc d'abre! bé no sé de què està fet però m'encanta!
tenies raó, aquesta casa m'agrada! i les espelmes de sobre la taula, i la cuina! :)
des de fora, la casa, em recorda a la del nen de solo en casa!! :) vigila no vinguin els lladres! ;)
Eiiii !!!!
Quina casa més guapa!!!!!! M' agrada tot :P
Petons.
Glòria.
Publica un comentari a l'entrada