Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Teòricament aquest és un espai per posar unes paraules sobre el bloc o un missatge de benvinguda. Com si fos tan fàcil definir el que acabarà essent això un dijous a la nit qualsevol. Em limitaré a dir que el punt de fuga no és un punt d’escapatòria. Seria un punt i principi si algú no se m’hagués anticipat i robat el nom. I si el punt de fuga és un punt imaginari de convergència de les línies a l’horitzó, està clar que aquest espai també ho pot ser. Es tracta d’imaginar-nos que som línies i, no oblidar, que la línia de l’horitzó sempre està a l’alçada dels ulls de l’observador.
No m’agrada la geometria però sí la perspectiva i pensar que, si som línies, existeixen línies paral·leles, perpendiculars i obliqües.
4 comentaris:
a veure si amb aquesta tempesta demà al mati no veuràs res pq tindràs la finestra colgada d neu!!
escolta, què se sent anant a dormir mentre cau una tempesta d neu? :)
és molt molt relaxant! :)
hi he estat pensant i crec que "puntdefuga" era el millor nom que podies agafar per fer-te un blog, de debò.
fa molt per tu.
( i avui jo mateixa he picat el timbre dues vegades en homenatge a tu per recordar-te una mica aquí al carrer balmes)
i ja ho saps però sóc la meurins
bondia petita princesa!
em sembla que això els mexicans tiracanyes no t'ho diran! :D
Publica un comentari a l'entrada