










Teòricament aquest és un espai per posar unes paraules sobre el bloc o un missatge de benvinguda. Com si fos tan fàcil definir el que acabarà essent això un dijous a la nit qualsevol. Em limitaré a dir que el punt de fuga no és un punt d’escapatòria. Seria un punt i principi si algú no se m’hagués anticipat i robat el nom. I si el punt de fuga és un punt imaginari de convergència de les línies a l’horitzó, està clar que aquest espai també ho pot ser. Es tracta d’imaginar-nos que som línies i, no oblidar, que la línia de l’horitzó sempre està a l’alçada dels ulls de l’observador.
No m’agrada la geometria però sí la perspectiva i pensar que, si som línies, existeixen línies paral·leles, perpendiculars i obliqües.
5 comentaris:
me he visto!
yeah!
veig que ja et surt super natural l'anglès... d'aqui res semblaras una pija de les que estudien al britànic de castelló! jaja que parlen mig en un idioma i mig en un altre :) son una broma en pates.
Hola bonica,
reitero. Estic enganxadíssima a les fotos del teu bloc. Són de postal. I m'encanta saber de tu. I saber que estàs bé.
M'encantes.
Un petonet
MIREIA
M'agrada aquesta casa (me n'he de comprar una). Que bé que s'està a l'ampit de la finestra! De tant en tant posa'ns de cara al carrer que mirarem la neu.
:)
ooh
per mi la millor foto és la primera. aquestes fulles,
i les ombres :)
enjoy yourself.
(aviat aviat veuré la germana, germana gran!)
con amor,
meurins
quina casa tan rexula, i m'he quedat amb les caixetes de l'ikea! jeje, a l'escola hi posem els colors :$
per fi em digno a deixar un comentari, més que res per dir-te que jo, quan sigui gran, també vull una casa de colors clars, ampla i plena de cosetes xules, com aquesta :) apa ja t'ho he dit. ja t'has montat en el bus dels simpsons?
peeeeeetons!!
eva
Publica un comentari a l'entrada