







Teòricament aquest és un espai per posar unes paraules sobre el bloc o un missatge de benvinguda. Com si fos tan fàcil definir el que acabarà essent això un dijous a la nit qualsevol. Em limitaré a dir que el punt de fuga no és un punt d’escapatòria. Seria un punt i principi si algú no se m’hagués anticipat i robat el nom. I si el punt de fuga és un punt imaginari de convergència de les línies a l’horitzó, està clar que aquest espai també ho pot ser. Es tracta d’imaginar-nos que som línies i, no oblidar, que la línia de l’horitzó sempre està a l’alçada dels ulls de l’observador.
No m’agrada la geometria però sí la perspectiva i pensar que, si som línies, existeixen línies paral·leles, perpendiculars i obliqües.
8 comentaris:
has sortit a fora de l'iglú! i amb xancletes! uauuu
començaré a moure fils perquè el curs que ve també sigui una aventura
Hola sister!!!
tot bé?
:p
jolin! si que pega fuerte el canvi climàtic en toronto!
percert! he rebut un flyer de savidapassa. La fly s'ha menjat el sobre :$
Hola bonica,
fas molta enveja.
No pot ser que, ara, a més, tb hi hagi primavera! :)
Muak
Ei guapa! No sé si a Toronto ha tornat la fresquera, però a Montreal torna estar tot gris ;-(
Amb les il·lusions que m'havia fet...
un petó enorme, veïna!
Hey Nona, tiempo que no visitaba tu blog...las fotos son como una ventana a tu mundo...cada dia mejor fotografa
Un gran abrazo para ti
Vaaaaaaaaaaaaaaaaaaa ... n'hi han que tenen sort amb aquesta casa !!!! En conec d'altres que viuen en un basement ...
jajajajajaja !!!!!
Publica un comentari a l'entrada