














Teòricament aquest és un espai per posar unes paraules sobre el bloc o un missatge de benvinguda. Com si fos tan fàcil definir el que acabarà essent això un dijous a la nit qualsevol. Em limitaré a dir que el punt de fuga no és un punt d’escapatòria. Seria un punt i principi si algú no se m’hagués anticipat i robat el nom. I si el punt de fuga és un punt imaginari de convergència de les línies a l’horitzó, està clar que aquest espai també ho pot ser. Es tracta d’imaginar-nos que som línies i, no oblidar, que la línia de l’horitzó sempre està a l’alçada dels ulls de l’observador.
No m’agrada la geometria però sí la perspectiva i pensar que, si som línies, existeixen línies paral·leles, perpendiculars i obliqües.
6 comentaris:
es una nina en la seva caseta...
una pràctica d'eina.
mua!!
M'encanten els colors de la teva càmera i de la teva vida.
:)
PD: Bon dia, de dilluns
Ei guapa! El cap de setmana que ve venim cap a Toronto!!! No sé si tindràs temps perquè ens veiem...Però em podries recomanar què és el més xulo de veure? Algun hostal o alberg baratet??
petons!
com tornis de toronto i estiguis més morena que jo agafaré una depressió, t'aviso, jejeje
muà
Ei, guapaaaaaaaa!!!! Que fort!!!! Estic emocionada que d'aquí pocs dies ens veurem les cares!!!! Sembla increïble, oi????
Per cert, quin temps fa per Toronto???
megamuà!
marta
Nonaaaaaaaaaa!!!! Mil gràcies per aquest cap de setmana!!!! Ho hem passat genial, has estat una guia excel·lent i hem tornat a Montréal amb una sensació de placidesa immensa...Toronto ens ha captivat!!!!
T'esperem amb candaletes a Montréal: pobra de tu que no vinguis!!! jajajajaja!!!!
Un petó ben fort i bona nit,
jaume i marta
Publica un comentari a l'entrada