A una escala diminuta, seria la Times Square de Toronto.
Min Hye-Woori-Zoraida-Ana-Nona
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Teòricament aquest és un espai per posar unes paraules sobre el bloc o un missatge de benvinguda. Com si fos tan fàcil definir el que acabarà essent això un dijous a la nit qualsevol. Em limitaré a dir que el punt de fuga no és un punt d’escapatòria. Seria un punt i principi si algú no se m’hagués anticipat i robat el nom. I si el punt de fuga és un punt imaginari de convergència de les línies a l’horitzó, està clar que aquest espai també ho pot ser. Es tracta d’imaginar-nos que som línies i, no oblidar, que la línia de l’horitzó sempre està a l’alçada dels ulls de l’observador.
No m’agrada la geometria però sí la perspectiva i pensar que, si som línies, existeixen línies paral·leles, perpendiculars i obliqües.
4 comentaris:
Que estupendu que és aquest país. L'Ànnia, la meva companya de feina, quan em veu mirant el punt de fuga sempre em diu: pq no te n'hi vas?
:)
aixo tb m'ho pregunto jo! jejeje
digali a ella que podeu venir les dues! :)
Hello
Publica un comentari a l'entrada