A mi és un lloc que em continua no agradant, però no negaré que entre ulleres de sol, bars amb pati on tot està permès i companyia mediterrània, m'ha captivat una mica. Només una mica.





















Teòricament aquest és un espai per posar unes paraules sobre el bloc o un missatge de benvinguda. Com si fos tan fàcil definir el que acabarà essent això un dijous a la nit qualsevol. Em limitaré a dir que el punt de fuga no és un punt d’escapatòria. Seria un punt i principi si algú no se m’hagués anticipat i robat el nom. I si el punt de fuga és un punt imaginari de convergència de les línies a l’horitzó, està clar que aquest espai també ho pot ser. Es tracta d’imaginar-nos que som línies i, no oblidar, que la línia de l’horitzó sempre està a l’alçada dels ulls de l’observador.
No m’agrada la geometria però sí la perspectiva i pensar que, si som línies, existeixen línies paral·leles, perpendiculars i obliqües.
4 comentaris:
doncs a mi m'encanten les ulleres que us poseu, les de ratlletes són de lu més kitsch que he vist en molt de temps! :)
vaig a mirar el mori.
Vull unes ulleres d'aquestes!
com a souvenir!
:)
oh no! terror!
"El vostre compte de Gmail té errors. No podreu utilitzar el vostre compte mentre durin aquests errors, però no us preocupeu, les dades i els missatges del vostre compte estan segurs. Els nostres enginyers estan treballant per resoldre aquest problema.
Torneu a provar d’accedir al vostre compte en uns minuts."
Un
dos
tres
...salta i me la foto...
i em destrosso un tros de dit i em foto un esguinç al peu de cullons!
Bé Corbera...bé!
Publica un comentari a l'entrada