Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Teòricament aquest és un espai per posar unes paraules sobre el bloc o un missatge de benvinguda. Com si fos tan fàcil definir el que acabarà essent això un dijous a la nit qualsevol. Em limitaré a dir que el punt de fuga no és un punt d’escapatòria. Seria un punt i principi si algú no se m’hagués anticipat i robat el nom. I si el punt de fuga és un punt imaginari de convergència de les línies a l’horitzó, està clar que aquest espai també ho pot ser. Es tracta d’imaginar-nos que som línies i, no oblidar, que la línia de l’horitzó sempre està a l’alçada dels ulls de l’observador.
No m’agrada la geometria però sí la perspectiva i pensar que, si som línies, existeixen línies paral·leles, perpendiculars i obliqües.
topics
- abans d'ahir (1)
- Bathurst life (2)
- demi plié (2)
- dins aquest iglú (9)
- downtown (28)
- leaf (2)
- Montreal (1)
- Niagara Falls (1)
- Nova York (1)
- Ottawa (1)
- Quan es pon el sol (9)
- Québec (1)
- Toronto (59)
- Vancouver (1)
- 多倫多唐人街 (2)
cercles viciosos
Arxiu del blog
- de febrer 2008 (2)
- de març 2008 (29)
- d’abril 2008 (8)
- de maig 2008 (7)
- de juny 2008 (14)
- de juliol 2008 (9)
- d’agost 2008 (4)
6 comentaris:
De fet és blanc com un iglú!
:)
avui ja marxes de montcalm avenue?
t'acomiadaràs del dom i la connie?
que fort, sembla que fos ahir que em deies que havies arribat i que eren tan macos.
hey Nona tantas lunas!
Veo que no paras de disfrutar tu viaje
Salud por ti
Un fuerte abrazo
desde el desierto de Australia.
Sebastian
és na roser. anem a vallparadís i ens flipem una mica. (no li diguis però s'està tornant molt multimèdia encara que sigui dels diables d'olesa.)
què bé que a part de records tinguis tantes fotos :)
ole ole
glups
sóc la meurins, again.
Publica un comentari a l'entrada