











Teòricament aquest és un espai per posar unes paraules sobre el bloc o un missatge de benvinguda. Com si fos tan fàcil definir el que acabarà essent això un dijous a la nit qualsevol. Em limitaré a dir que el punt de fuga no és un punt d’escapatòria. Seria un punt i principi si algú no se m’hagués anticipat i robat el nom. I si el punt de fuga és un punt imaginari de convergència de les línies a l’horitzó, està clar que aquest espai també ho pot ser. Es tracta d’imaginar-nos que som línies i, no oblidar, que la línia de l’horitzó sempre està a l’alçada dels ulls de l’observador.
No m’agrada la geometria però sí la perspectiva i pensar que, si som línies, existeixen línies paral·leles, perpendiculars i obliqües.
6 comentaris:
jo ja ho sabia jaja!
es un esport de caca :p
juas tu.
Una abraçada transatlàntica :P
Imagina si és aborrit que no m'agrada ni a mi!
jejeje
hola guapa!
estudies o treballes?
jejeje
últimament el meu inconscient dóna per molt. i de tant en tant me'n recordo bé del somni i és la bomba! jaja
ara pensava una cosa que m'ha fet gràcia: als dibuixos de bèisbol del canal 33 deien beisbol (amb la última síl·laba tònica). és una paraula d'aquelles que pronunciada correctament fa una mica de riure, com uquei, vaterpolu o basquetbol. bé, a mi sí. :$
como vamos? aquí plou molt i hem suspès el finde playero. l'opció 2 és una sessió de cine casolà.
quin comentari més llarg, comença a tenir forma de mail. si de cas aniré callant. muà reina
si q tens una bona melena eh? :)
Publica un comentari a l'entrada