Punt i a part

Això ho vaig escriure en forma de mail demà farà unes tres setmanes.

És curiós com al aixecar el vol des de Toronto de cop el teu cap una desconnexió brutal del que ha sigut per tu aquesta ciutat. Tanques una etapa inconscientment i no saps si riure o plorar. Et passa tot pel cap i fas un punt i a part sense adonar-te'n, passant a preocupar-te sobre l'estat de les teves maletes, si l'indi que tens al seient del costat li molestarà que t'aixequis a fer pipí 10 vegades durant el vol o el temps que farà quan aterris a barna. M'ha sorprès que els altaveus de l'aeroport anunciessin els vols en català i he dit "sorry" un parell de vegades sense voler. El cel no és ni la meitat de blau que el de Toronto, les coses fan olor de Barcelona, la ronda té embussos tot i ser juliol i tot és petit i estret. Però fins al moment (que pels obsessos de la llengua anglesa seria un so far) tornar és agradable. És agradable veure que hi ha gent que t'espera, que tenen ganes de saber com has evolucionat i de compartir encara més el que ha sigut per tu l'experiència. És quan tornes a veure a tothom, quan notes la dosi d'energia que dona l'aire canadenc o estar una temporada a 6000 o més km de casa i de la gent que, que potser sense saber-ho, sí que has enyorat.
Me'n vaig a dormir a un llit que per mi ja no és el meu llit i en una habitació que m'han repintat aprofitant que era fora i no m'ho han dit. He desfet una mica la maleta i ja han sortit els teus-meus pantalons amb olor a Bathurst life. Malauradament, els hauré de rentar.
Així que puc dir que a TO, com a mínim a dia d'avui, he revalorat una mica la meva vida. :) A veure de quin color ho veig demà.