Diria que és de les poques coses que em podria fer estar asseguda moltes hores seguides. I de les que més ganes em fa venir de tornar a ballar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Teòricament aquest és un espai per posar unes paraules sobre el bloc o un missatge de benvinguda. Com si fos tan fàcil definir el que acabarà essent això un dijous a la nit qualsevol. Em limitaré a dir que el punt de fuga no és un punt d’escapatòria. Seria un punt i principi si algú no se m’hagués anticipat i robat el nom. I si el punt de fuga és un punt imaginari de convergència de les línies a l’horitzó, està clar que aquest espai també ho pot ser. Es tracta d’imaginar-nos que som línies i, no oblidar, que la línia de l’horitzó sempre està a l’alçada dels ulls de l’observador.
No m’agrada la geometria però sí la perspectiva i pensar que, si som línies, existeixen línies paral·leles, perpendiculars i obliqües.
4 comentaris:
És genial que tinguis una etiqueta que es digui demi plié.
Ara tinc ganes de mar i de platja.
algun dia escriure un llibre de plies demiplies i pas de purés i tu m'ajudaràs, vale?
muaaaaaaa
;)
avui fa un dia horrible de fred, vent huracanat i gens de ganes de sortir de casa.
I em sembla que em permetré mitja hora de demi plié arenal. Bueno, potser seran 3/4 d'hora repetint per 101nèssima vegada el trio de des de mallorca a l'alguer jejej
;) bona arribada a Canadà nonins
ja has arribat?? :$ porto tot el dia pensant en tu dins l'avio!! com ha anaaaaaaaaaaaaat??? :$
mua!
Publica un comentari a l'entrada