








Teòricament aquest és un espai per posar unes paraules sobre el bloc o un missatge de benvinguda. Com si fos tan fàcil definir el que acabarà essent això un dijous a la nit qualsevol. Em limitaré a dir que el punt de fuga no és un punt d’escapatòria. Seria un punt i principi si algú no se m’hagués anticipat i robat el nom. I si el punt de fuga és un punt imaginari de convergència de les línies a l’horitzó, està clar que aquest espai també ho pot ser. Es tracta d’imaginar-nos que som línies i, no oblidar, que la línia de l’horitzó sempre està a l’alçada dels ulls de l’observador.
No m’agrada la geometria però sí la perspectiva i pensar que, si som línies, existeixen línies paral·leles, perpendiculars i obliqües.
4 comentaris:
aquest matí m'he adormit (però l'incident no ha tingut conseqüències laborals). i no em penedeixo gens d'haver anat a dormir a l'hora de l'snack de toronto. nice to meet you :)
quan sigui mooooooolt gran i tingui nens guapetons em recordes que els porti a museus d'aquests, val? (tranquil·la, per això falten moltes eternitats, encara)
t'equivoques ;)
És paper normal, el material que provo és la pintura acrílica i la plumilla amb tinta xina.
Bon diiia. Mua!
Doncs la teva paraula és llargaaaaaa llargaaaa... :(
jo dient-te pel fèisbuc (oju) que havia penjat una foto a savidapassa i tu ja hi havies comentat! vaig tard, sí (unes 5 hores aprox) muà!
Hola reina,
com funciona tot x les terres glaçades?
M'ha encantat aquest museu, tot i q en general els dinosaures em fan molta mandra
jejeje
Un petonet
Publica un comentari a l'entrada