










Teòricament aquest és un espai per posar unes paraules sobre el bloc o un missatge de benvinguda. Com si fos tan fàcil definir el que acabarà essent això un dijous a la nit qualsevol. Em limitaré a dir que el punt de fuga no és un punt d’escapatòria. Seria un punt i principi si algú no se m’hagués anticipat i robat el nom. I si el punt de fuga és un punt imaginari de convergència de les línies a l’horitzó, està clar que aquest espai també ho pot ser. Es tracta d’imaginar-nos que som línies i, no oblidar, que la línia de l’horitzó sempre està a l’alçada dels ulls de l’observador.
No m’agrada la geometria però sí la perspectiva i pensar que, si som línies, existeixen línies paral·leles, perpendiculars i obliqües.
4 comentaris:
Hola bonica,
veig que vas marcant el terreny: carpeta de l'autònoma. Tot una marca d'on és la famosa Nona. :)
Un petonet de bon dia.. x mi.
PD: Demà marxo a Mallorca
:)
MIREIA
jolinnnn quantes fotos de repente! :D
i respecte al teu post: mmmmmmmmmm croissants de xocolata :D si que fa una eternitat!! escolta quan tornis i abans de que jo marxi em reserves mitja horeta per anar a esmorzar un supercroissant de xocolata de l'enrich :D mmmm que bo que bo que bo :)
mua bonica!
portes la carpeta de l'autònoma per no oblidar-nos?
(meurins)
q n'ets d fashion! :P
no mestranya q flipin amb tu! :) guapissimaaaaa!
Publica un comentari a l'entrada