







Teòricament aquest és un espai per posar unes paraules sobre el bloc o un missatge de benvinguda. Com si fos tan fàcil definir el que acabarà essent això un dijous a la nit qualsevol. Em limitaré a dir que el punt de fuga no és un punt d’escapatòria. Seria un punt i principi si algú no se m’hagués anticipat i robat el nom. I si el punt de fuga és un punt imaginari de convergència de les línies a l’horitzó, està clar que aquest espai també ho pot ser. Es tracta d’imaginar-nos que som línies i, no oblidar, que la línia de l’horitzó sempre està a l’alçada dels ulls de l’observador.
No m’agrada la geometria però sí la perspectiva i pensar que, si som línies, existeixen línies paral·leles, perpendiculars i obliqües.
6 comentaris:
que xulo! sobretot m'encanten els peas de colors.
(estava pensant que un pea és un projecte educatiu d'agrupament, però noemfaciscas).
t'escriuré avui, yeahh
Mola...
m'encanten els colors.
Toronto mola company!
hi ha pasta rosa? toooma quin super! però a tu sempre et fan els àpats els papis de sensación de vivir, no?
aaai que queda poc perquè facis anys a un país que no sigui Catalunya!
(meurins)
Eiiii !!!! Si si que fort, si si compartim ciutat d'origen, de destí per el moment, ...
Ei si necessites res no dubtis en trucar ... 4163335378.
Això si ... solament en angles es clar !!!!!
Que fort !!!!! jejejejeje ... que fas per Toronto? Treballar, estudiar ... viatjar?
eiii!
però si és el mercat del lourens!! :) mencanta! quants colors! quant menjar! :)
demà et fas vella fora d catalunya!! ( ja no dic castellar pq sé q castellar te la pela i no t'agrada :P )
ai com et trobaran a faltar els papis!! :)
Eiii, guapa!!!! He fet unes visitetes al teu blog!!!! Petons forts des de Montreal!
À bientôt!
Publica un comentari a l'entrada