I dos consells mireu el vídeo amb el so baix (les catarates són sorolloses) i amplieu algunes fotos.




































Teòricament aquest és un espai per posar unes paraules sobre el bloc o un missatge de benvinguda. Com si fos tan fàcil definir el que acabarà essent això un dijous a la nit qualsevol. Em limitaré a dir que el punt de fuga no és un punt d’escapatòria. Seria un punt i principi si algú no se m’hagués anticipat i robat el nom. I si el punt de fuga és un punt imaginari de convergència de les línies a l’horitzó, està clar que aquest espai també ho pot ser. Es tracta d’imaginar-nos que som línies i, no oblidar, que la línia de l’horitzó sempre està a l’alçada dels ulls de l’observador.
No m’agrada la geometria però sí la perspectiva i pensar que, si som línies, existeixen línies paral·leles, perpendiculars i obliqües.
4 comentaris:
sembleu un anunci de "campamentos internacionales en estados unidos". que macuts! :)
em sembla que faré la ruta 66 i si em quedo sense calés em compraré uns shorts vermells i apali (em faltarà la melena rossa)
jajaja q yanqui tot plegat nona. Escolta... podré agafar-te alguna foto per un treball de foto? :$ totalment ilegal, pero es el que té...
oye, tu tens una reflex digital nikon per a fer fotos aquest sant jordi? perque jo si :D si en faig alguna xula faré de nona i en penjaré moltes al blog :D
mua!
mai m'hagués imaginat que algú es pogués dir federica.
quins pic.nics més envejables!
eep per no estar de moda t'hi apropes molt, eh?
un petó
(meurins)
Ostres, realment vénen ganes de fer-hi una escapadeta...!!!
Per cert, em sembla que t'equivoques de Berta...la que ha fet el dibuix de Sant Jordi no és la Berta Bondia...és la meva cosina de nou anys ;-)
petonetssssssssss!!!!
Publica un comentari a l'entrada