Un gran viaje que nos haga aún más grandes, una aventura inolvidable.















































Teòricament aquest és un espai per posar unes paraules sobre el bloc o un missatge de benvinguda. Com si fos tan fàcil definir el que acabarà essent això un dijous a la nit qualsevol. Em limitaré a dir que el punt de fuga no és un punt d’escapatòria. Seria un punt i principi si algú no se m’hagués anticipat i robat el nom. I si el punt de fuga és un punt imaginari de convergència de les línies a l’horitzó, està clar que aquest espai també ho pot ser. Es tracta d’imaginar-nos que som línies i, no oblidar, que la línia de l’horitzó sempre està a l’alçada dels ulls de l’observador.
No m’agrada la geometria però sí la perspectiva i pensar que, si som línies, existeixen línies paral·leles, perpendiculars i obliqües.
6 comentaris:
Shit! este si es capitulo!
Estuviste con las verdaderas obras de Andy Warhol??? Wow!
Y tus fotos realmente Increibles, buienisimas de revista! la primera foto del taxi, la de los Stickers I Love NY, la tuya mirando el cartel de Wall St. y la en blanco y negro...wenisimas
Empesaste bien tus 23 eh???
Cheers!
Good luck in you'r next travel
Ei Nena!!!
Quina passada!!!! Quina enveja que em fas!!! je,je,je...
Aixó és començar genial els 23 anys!!! amb una visita a NY!!!
Petonets.
Glòria.
Quan m'independitzi (tu encara viuràs a Toronto, no menteixis ;) em regalaràs una foto d'aquestes tan xules per penjar-la a la paret?
tens un mail en forma de post
annacompany!
és xulíssima la samarreta de ratlles que portes a la foto dels llavits(recordes això de llavits,? hahah)
meurins, com sempre-.
Hola mossa,
NY sembla genial, aviam si acabem de convèncer els papes sans x anar-hi.
M'encantaria
MIREIA
t'ha crescut el cabeeeell!!! i estàs igual de guapa! o más!
i me n'he adonat q jo em sembla q tb tinc moltes ganes de fer-te una abraçadaaa! :S
Publica un comentari a l'entrada