





Teòricament aquest és un espai per posar unes paraules sobre el bloc o un missatge de benvinguda. Com si fos tan fàcil definir el que acabarà essent això un dijous a la nit qualsevol. Em limitaré a dir que el punt de fuga no és un punt d’escapatòria. Seria un punt i principi si algú no se m’hagués anticipat i robat el nom. I si el punt de fuga és un punt imaginari de convergència de les línies a l’horitzó, està clar que aquest espai també ho pot ser. Es tracta d’imaginar-nos que som línies i, no oblidar, que la línia de l’horitzó sempre està a l’alçada dels ulls de l’observador.
No m’agrada la geometria però sí la perspectiva i pensar que, si som línies, existeixen línies paral·leles, perpendiculars i obliqües.
4 comentaris:
mmm.. el mosso de la foto anava amb tu? :P
Mireia
jo les platges a l'hivern les trobo súper romàntiques, encara que no estigui de moda i tal i qual
....
Mireia: anava amb mi, és clar.
muà!
:)
Ei, guapa! Almenys tu has vist que són arracades...la meva família es pensaven que eren pintxos d'olives i pebrots....Per suposat podràs triar les que més t'agradin! Per cert! Ahir a Montreal 24 graus positius...el meu cos s'està xalant amb aquests canvis de temperatura;-)
smuaks!
marta
Publica un comentari a l'entrada