



















Teòricament aquest és un espai per posar unes paraules sobre el bloc o un missatge de benvinguda. Com si fos tan fàcil definir el que acabarà essent això un dijous a la nit qualsevol. Em limitaré a dir que el punt de fuga no és un punt d’escapatòria. Seria un punt i principi si algú no se m’hagués anticipat i robat el nom. I si el punt de fuga és un punt imaginari de convergència de les línies a l’horitzó, està clar que aquest espai també ho pot ser. Es tracta d’imaginar-nos que som línies i, no oblidar, que la línia de l’horitzó sempre està a l’alçada dels ulls de l’observador.
No m’agrada la geometria però sí la perspectiva i pensar que, si som línies, existeixen línies paral·leles, perpendiculars i obliqües.
3 comentaris:
M'agrada mooolt aquesta actualització!!! i les altrs que tampoc havia vist també!!
Que macut que és tot!
Em portaràs un gelat de toronto? vaaa
És un país q enamora! quasi tant com tu! :P
Un petonet!
Mireia
El Mori és un catxondo! :)
Publica un comentari a l'entrada