Amb ell al costat no hi ha qui treballi i menys si canta en japonès.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Teòricament aquest és un espai per posar unes paraules sobre el bloc o un missatge de benvinguda. Com si fos tan fàcil definir el que acabarà essent això un dijous a la nit qualsevol. Em limitaré a dir que el punt de fuga no és un punt d’escapatòria. Seria un punt i principi si algú no se m’hagués anticipat i robat el nom. I si el punt de fuga és un punt imaginari de convergència de les línies a l’horitzó, està clar que aquest espai també ho pot ser. Es tracta d’imaginar-nos que som línies i, no oblidar, que la línia de l’horitzó sempre està a l’alçada dels ulls de l’observador.
No m’agrada la geometria però sí la perspectiva i pensar que, si som línies, existeixen línies paral·leles, perpendiculars i obliqües.
topics
- abans d'ahir (1)
- Bathurst life (2)
- demi plié (2)
- dins aquest iglú (9)
- downtown (28)
- leaf (2)
- Montreal (1)
- Niagara Falls (1)
- Nova York (1)
- Ottawa (1)
- Quan es pon el sol (9)
- Québec (1)
- Toronto (59)
- Vancouver (1)
- 多倫多唐人街 (2)
cercles viciosos
Arxiu del blog
- de febrer 2008 (2)
- de març 2008 (29)
- d’abril 2008 (8)
- de maig 2008 (7)
- de juny 2008 (14)
- de juliol 2008 (9)
- d’agost 2008 (4)
2 comentaris:
Visca Toquio Blues i els coneixements de japonès q ens ha donat
:)
que fort que fort que fort
mori for president! és un crack aquest noi! diga-li que vingui a bcn pero yaaa jejeje
Publica un comentari a l'entrada