








Teòricament aquest és un espai per posar unes paraules sobre el bloc o un missatge de benvinguda. Com si fos tan fàcil definir el que acabarà essent això un dijous a la nit qualsevol. Em limitaré a dir que el punt de fuga no és un punt d’escapatòria. Seria un punt i principi si algú no se m’hagués anticipat i robat el nom. I si el punt de fuga és un punt imaginari de convergència de les línies a l’horitzó, està clar que aquest espai també ho pot ser. Es tracta d’imaginar-nos que som línies i, no oblidar, que la línia de l’horitzó sempre està a l’alçada dels ulls de l’observador.
No m’agrada la geometria però sí la perspectiva i pensar que, si som línies, existeixen línies paral·leles, perpendiculars i obliqües.
6 comentaris:
Hola reina,
com mola el zoo nevat?
De fet, la neu dóna un aire bucòlic a tot allò que l'envolta. És wai!
jejeje
No n'estàs una mica farta, x això?
Un petonet molt dolç
L'anterior missatge és meu.
Mireia
Pobra d'ella que se n'afarti, però si un dia d'aquests es trobarà la Juno pel carrer! ;)
Ara veig que el comentari de les foques hauria d'haver anat aquí.
home, doncs no és tan unaputamerda el zoo, no? si més no, la neu dóna un encant especial! em sembla q mai havia vist elefants envoltats d neu! :)
lleva't!!! bondia! :)
sou unes impacients! ;D ja estic llevada! jejejej
mireia, és impossible fartar-se'n i menys quan surt el sol, que el contrast és preciós. El cel de toronto és el cel més blau de tot el món (i gràcies a la neu) :D
Bon dia!
també hi ha elefants a Toronto?
al final m'ho imaginaré com un paradís.
vaaaa annacompany fes alguna actualització xuli xuliae al flog :)
(meurins)
Publica un comentari a l'entrada